Llei de segona oportunitat

La Llei de Segona Oportunitat està dissenyada, sobretot, per a ciutadans particulars i per a professionals per compte propi (autònoms). Això suposa una clara novetat, ja que, fins ara, només les empreses comptaven amb un vehicle legal clar per demanar l'exoneració dels seus deutes. Aquesta llei inclou a particulars i autònoms que hagin fracassat en la seva aventura empresarial, que fins ara havien d'afrontar els seus deutes amb el seu patrimoni present i futur.

Encara que no sigui un tràmit preceptiu, sí que és molt recomanable que el deutor comenci el seu procés per un Acord Extrajudicial de Pagaments. Aquest tràmit es sol·licita a la Notaria o al Registre Mercantil i consisteix reunir al deutor i als seus creditors per tal de negociar i intentar assolir un acord de pagaments. Aquest procés previ o extrajudicial fracassa en la immensa majoria de casos, però només pel fet d’ haver-ho intentat, el deutor aconsegueix molts avantatges en el posterior procés concursal en què es decidirà sobre l’ exoneració dels seus deutes.

Sí. El Notari o el Registrador designaran un mediador concursal dels que figurin en una llista publicada al BOE i aquest mediador serà l’ encarregat de convocar a les parts a una reunió i intentarà vetllar per a assolir un acord. El mediador concursal també comprovarà la llista de creditors presentada pel deutor i remetrà als creditors una proposta o pla de pagaments. Aquesta proposta rarament és acceptada pels creditors, perquè tot sovint el deutor proposa lleves superiors al 90% del deute o terminis de pagament propers als 10 anys.

Un cop ha fracassat l’ Acord Extrajudicial de Pagaments, el deutor o el mediador concursal demanaran el concurs de creditors davant del jutge. Per tant, el deutor entra en un procediment judicial que tindrà per objecte liquidar tot el seu patrimoni. Al finalitzar aquest procés, el jutge declararà si exonera al deutor del seus deutes, i si ho fa de manera total o parcial ( subjecte al compliment d’ un Pla de Pagaments durant els propers cinc anys ).

En funció de les circumstàncies i tipus de deutes, el jutge pot acordar l’ exoneració total o parcial. En aquest segon cas, el deutor haurà de satisfer els deutes no exonerats en el termini de cinc anys. No obstant, això és més teòric que real, perquè a la pràctica, el deutor podrà aconseguir la total exoneració si acredita que ha intentat complir el pla de pagaments i que hi ha destinat determinats percentatges dels seus ingressos.

La llei preveu un mecanisme de revocació per al deutor que hagi incorregut en mala fe i hagi ocultat maliciosament ingressos, béns o drets. D’ altra banda, el benefici de l’ exoneració dels deutes també podrà ser revocat quan, en els cinc anys següents a la seva concessió, la situació econòmica del deutor millorés substancialment fins al punt de poder pagar tots els deutes pendents ( cobrament d’ una herència, d’ un premi, etc. ) Un cop transcorreguts cinc anys sense que s’hagi produït la revocació, el benefici d’ exoneració ja esdevé definitiu.