Pensió d’ aliments en supòsits de guarda i custodia compartida

Divorcio entre extranjeros y catalanes. ¿Puedo divorciarme en España? ¿Qué ley se aplica?
31 d'agost de 2018

Sovint existeix la creença que en supòsits de guarda i custodia compartida no hi ha obligació de passar aliments a l’altre progenitor per al manteniment dels fills en comú.

Això, però, no és del tot cert.

L’obligació de prestar aliments als fills subsisteix després de la dissolució del matrimoni o de la parella de fet, sigui quin sigui el règim de guarda i custòdia que els progenitors hagin pactat.

Ara bé, quan el temps de guarda sigui igual o molt similar entre ambdós progenitors, així com els seus ingressos, aleshores no hi ha obligació que un dels progenitors passi una pensió a l’altre, sinó que el pare i la mare presten aliments als seus fills mentre aquests romanen en el seu respectiu domicili. Pel que fa a les despeses comuns o extraordinàries es satisfan a parts iguals, essent molt freqüent l’obertura d’un compte corrent conjunt per pagar aquestes despeses (escola, menjador, activitats extra escolars, etc.)

Però quan el temps d’estada amb cada progenitor no és igual o quan els ingressos d’un i altre tampoc ho son, aleshores sí cal establir una pensió d’aliments, ja sigui a favor del progenitor que té la custòdia durant més temps, ja sigui a favor del progenitor que té menys ingressos.  Alternativament, o simultàniament a la fixació d’ una pensió, es pot establir que el progenitor que tingui més ingressos contribueixi en major mesura en les aportacions al compte comú.

Òbviament, l’import de la pensió no s’equipararà a l’import que s’abona en un règim de guarda i custodia monoparental, atès que una part important dels aliments ja s’abonen al propi domicili.

Sentència de l’Audiència Provincial de Lleida de 8 d’octubre de 2015:

“…Cal tenir clar que un règim de guarda compartida no suposa que desaparegui la necessitat de fixar també una pensió d’aliments. Encara que cada progenitor assumeixi les despeses de manteniment mentre té en la seva companyia al fill, sempre hi ha despeses que van més enllà dels estrictes i successius temps de guarda, algunes de caracter periòdic (cas típic de les quotes d’una escola no pública), altres no periòdiques però que han d’assumir ambdós progenitors al constituir aliments ordinaris (cas típic dels llibres de text escolar, assegurança i material escolar). I evidentment, la contribució de cada progenitor s’ha de fixar en funció de la seva respectiva capacitat…”